MILLOR PREU
GARANTIT

A LA CÈNTRICA I TURÍSTICA ZONA DE LA FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

Una destinació perfecta per als que volen combinar una cultura vibrant, una arquitectura excepcional,
magnífiques platges i ambient nocturn. Barcelona és això i molt més.

Descobreix l'entorn de Home to Home Barcelona (veure video - Video cedit per videosfrombarcelona.com)

COM ARRIBAR-HI


DES DE L’AEROPORT


Hi ha diversos autobusos que et traslladaran des de l’aeroport a pocs metres de nostres apartaments. L’Aerobús és l’autobús
l’autobús express que connecta l’aeroport i el centre de Barcelona cada cinc minuts, cada dia de l’any. En aproximadament
30 minuts pots anar o tornar des de les terminals de l’aeroport (T1o T2) d’una manera còmode i econòmica,
sense necessitat de fertransbordaments i deixar a pocs metres dels nostres apartaments, a la cèntrica Plaça d’Espanya
(demana per la parada al conductor).
Són de blau cel i blau fosc amb la paraula ’Aerobús’ escrit al costat en lletresarrodonides, però quan vagis de tornada a l’aeroport
hauries d’assegurar-te d’agafar l’Aerobús que us portarà a la terminal correcte, si no esteu segurs demana-la conductor.
El cost del trajecte és de 5.30 euros.

EN AUTOBÚS


Els autobusos que també teniu disponibles per al trasllat entre l’aeroport i el centre de la ciutat, són els autobusos de l’aeroport número 46 de TMB i l’autobús nocturn N17 (de l’empresa MOHN). Aquests autobusos són més econòmics, tot i que són més lents, transiten amb menor freqüència i ofereixen menys espai per a equipatge. També et deixen a uns metres delsnostres apartaments a Plaça d’Espanya.

AMB TAXI


Aconseguir un taxi és una altra manera fàcil i còmode per a viatjar de l’aeroport de Barcelona a qualsevol destinació de la ciutat.
El preu del taxi normalment oscil·la al voltant de 25 euros.

TRÀNSFERS


Però si preferiu la comoditat i la rapidesa, tenim un servei de transfers privats entre l’aeroport i els apartaments,
per un preu de 60 € per 1-4 persones (o anada i tornada de 100 €).

Si sou de 5 a 7 persones, el preu del viatge és de 70 € (o anada i tornada de 125 €)

AL NOSTRE VOLTANT


FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

La Font màgica de Montjuïc, o simplement anomenada Font de Montjuïc o Fonts Màgiques, es troba a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina, al costat del Poble Espanyol i a cinc minuts caminant dels nostres apartaments. És l’element principal d’un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l’eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d’Espanya, que inclou cascades i estanys i, a la part baixa, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l’avinguda, avui en dia substituïdes per sortidors il•luminats de proporcions semblants i manteniment més senzill.

La font va ser construïda amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 per l’enginyer Carles Buïgas i Sans al lloc on eren situades les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, enderrocades el 1928.

De tots els jocs d’aigua i llum ideats per Buïgas han arribat fins a nosaltres les quatre grans cascades i el gran brollador central. Des que es va construir la font ha esdevingut un atractiu turístic internacional i una de les icones de Barcelona.

PALAU NACIONAL

El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d’Art de Catalunya, a deu minuts caminant dels nostres apartaments. Fou l’edifici principal de l’Exposició, obra d’Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura, i tot desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. Al seu Saló Oval s’efectuà la cerimònia d’inauguració de l’Exposició, presidida per Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia.

Té una superfície de 32.000 m². D’estil clàssic inspirat en el Renaixement espanyol, té una planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cúpula el·líptica a la part central. Les cascades i brolladors de l’escalinata del Palau foren obra de Carles Buïgas, i es van col•locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel.

PLAÇA D’ESPANYA I TORRES VENECIANES

La plaça d’Espanya és una gran plaça circular al peu de Montjuïc i a cinc minuts a peu dels nostres apartaments. Es troba a la intersecció viària entre la Gran Via de les Corts Catalanes, l’Avinguda del Paral•lel, el carrer de la Creu Coberta, el carrer de Tarragona i l’avinguda Reina Maria Cristina. Fou construïda durant l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, obra de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets i Vautravers, està parcialment inspirada en la Plaça de Sant Pere de Roma. Les torres són una imitació del campanar de la Plaça de Sant Marc a Venècia. Actualment és la seu de la Fira de Mostres de Barcelona.

Uns quants edificis importants es troben a la plaça: la plaça de toros de les Arenes (actualment centre comercial) i la Fira de mostres. Elements carismàtics de la plaça són dues torres venecianes que marquen el principi de l’esplanada que porta fins a Montjuïc (avinguda de la Reina Maria Cristina).Enmig de la plaça trobem una font monumental, obra de Josep Maria Jujol (1929).

CAIXAFORUM

CaixaForum Barcelona és un centre cultural creat per Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona dins de la seva Obra Social, a cinc minuts caminant dels nostres apartaments.. Està pensat per a tot tipus de públic i compta amb una àmplia oferta social, cultural i educativa.

Està ubicat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona) i ocupa l’edifici de l’antiga fàbrica Casaramona, d’estil modernista, projectada per Josep Puig i Cadafalch, convenientment rehabilitada.

La fàbrica, construïda totalment en maó vist, era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, qui va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica

LA RAMBLA

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell de Barcelona, i què es troba a tres parades de metro dels nostres apartaments. La paraula rambla té el seu origen en la paraula àrab rámla, que significa ‘areny, sorral’, documentada per primera vegada en català l’any 1249. Una rambla és, per tant, una riera o torrent, és a dir, curs fluvial normalment sec per on només hi passa aigua en determinats moments de l’any o en dies de pluja. És un tret geogràfic típic del nord de la Mediterrània, on hi ha un règim de pluges irregular, amb grans xàfecs concentrats a l’inici de la tardor. Per extensió, una rambla és el passeig fet al llit d’una riera.

A la Rambla de Barcelona, el passeig és ple de gent durant tot el dia i fins avançada la matinada. A la Rambla hi ha molts quioscos de premsa i parades de flors i d’ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s’hi acostumen a instal•lar paradetes d’artesania i també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d’interès, com el palau de la Virreina, el palau Moja, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l’Antiga Casa Figueras, el Teatre Principal i el famós Gran Teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d’aquests, d’escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants, i on es reuneixen els diumenges al matí els col•leccionistes de segells i monedes.

La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s’aixeca el cèlebre monument a Colom.

MONUMENT A COLOM

El Monument a Colom és una de les estàtues més famoses de la ciutat de Barcelona què es troba a tres parades de metro dels nostres apartaments. Construïda en homenatge al descobridor Cristòfor Colom; està erigida a la plaça del Portal de la Pau, punt d’unió entre el sud de la Rambla i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l’antiga Porta de la Pau. A l’interior de la columna hi ha un ascensor que permet de pujar fins a la semiesfera situada sota els peus de l’estàtua, des d’on hom pot atalaiar la ciutat. És gestionat pel consorci Turisme de Barcelona.

El monument va ser construït com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat l’1 de juny de 1888, en plena Exposició, es va convertir de seguida en una de les icones més característiques de la ciutat.

CATEDRAL DE BARCELONA

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l’arquebisbat de Barcelona, a quatre parades de metro dels nostres apartaments. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d’estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L’edifici és Bé d’Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d’acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l’època romana. La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle VII.La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 877, quan el bisbe Frodoí va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.

La façana neogòtica, projectada per l’arquitecte Josep Oriol Mestres l’any 1882, és de 40 metres d’ample, consta de la portada flanquejada per dues torres amb acabades en agulla a la manera del cimbori i està ornamentada amb tot tipus d’elements d’estil gòtic de línies verticals i amb gran profusió d’imatges d’àngels i sants. A la façana són visibles vuit vitralls, la majoria modernistes, però també renaixentistes com el famós Noli me tangere dissenyat per Bartolomé Bermejo, a la part esquerra inferior.

El cimbori, dissenyat per l’arquitecte August Font i Carreres té una altura de 80 metres, es va portar a terme entre els anys 1906 i 1913. El coronament exterior del cimbori, es conclou amb la colossal imatge de Santa Elena, mare de Constantí, qui alça la Creu.

BARRI GÒTIC

El Gòtic, també conegut com el barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, a quatre parades de metro dels nostres apartaments. És el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardo i el decumanusromans són els eixos d’urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l’antic mont Tàber (actual plaça de Sant Jaume).

A més del Palau Episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern: el Palau Reial, la Casa de la Ciutat, el Palau de la Generalitat, el Palau del Lloctinent, i hi havia hagut el Castell del Veguer i la Taula de Canvi.

Està compost, al seu torn, per diferents parts o barris històrics que conserven la seva pròpia personalitat:

• Els que quedaven dintre del recinte murallat romà, que pren com a centre la plaça de Sant Jaume:
o El barri de la Catedral, al voltant de la Catedral, delimitat pels carrers del Bisbe, Jaume I, Tapineria, Via Laietana i avinguda de la Catedral.
o El barri del Call i Sant Felip Neri, que comprèn l’antic Call (entre la plaça de Sant Jaume, Ferran, Avinyó i Banys Nous, la baixada de Santa Eulàlia i Bisbe), i els voltants de l’església de Sant Felip Neri i l’església de Sant Sever fins al carrer de la Palla.
o El barri de Sant Just, al voltant de l’església de Sant Just i Pastor, delimitat pels carrers de Jaume I, Ciutat, Regomir, Correu Vell i Sotstinent Navarro.
o El barri del Palau, entorn de l’antic Palau Reial Menor, delimitat pels carrers de Ferran, Avinyó, Comtessa de Sobradiel, Regomir i Ciutat.

• Els que quedaven entre el segon cinyell de muralles, fins a la Rambla, el mar, la plaça de Catalunya i la Via Laietana:

o El barri del Pi, al voltant de Santa Maria del Pi, entre la Rambla, el barri del Call i Sant Felip Neri i els carrers de Ferran i Portaferrissa.
o El barri de Santa Anna, centrat per Santa Anna i el Portal de l’Àngel, entre la plaça Catalunya, la Rambla, el carrer de Portaferrissa, Boters, avinguda de la Catedral, Via Laietana i Fontanella.
o El barri de la Mercè, al voltant del carrer Ample i la basílica de la Mercè, entre el mar, la Via Laietana, la Rambla i els barris del Palau i Sant Just.

PLAÇA CATALUNYA

La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona, a quatre parades de metro dels nostres apartaments. Constitueix el punt d’unió entre el nucli antic de la ciutat i l’Eixample. D’aquí parteixen importants vies de la ciutat com la Rambla, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere i el carrer Pelai, igual com l’avinguda del Portal de l’Àngel, la gran artèria comercial de la ciutat, i antiga porta de les muralles.

Entre les escultures de l’època que la decoren en destaquen La deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, a més d’altres obres de Josep Llimona, Enric Casanovas, Enric Monjo, etc., o el monument a Francesc Macià de Josep Maria Subirachs, obra molt més recent (1991).

CASA MILÀ

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença i a sis parades de metro dels nostres apartaments. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l’any 1906 i el 1910. l’any 1912 Gaudí i el matrimoni Milà i Segimon van signar el contracte de finalització de les obres de la casa Milà.

Va ser un encàrrec de l’empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, natural de Reus i vídua de l’acabalat indià Josep Guardiola i Grau. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. De la mateixa manera, la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. Un altre element innovador va ser la construcció del garatge soterrat.

l’any 1984 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Actualment és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera, la qual en gestiona les diverses exposicions i activitats que s’hi fan i les visites del públic.

l’edifici es configura actualment com un centre cultural gestionat i que és propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera. S’organitzen activitats culturals, exposicions temporals, conferències o presentacions a l’auditori, creat a l’espai que va ser l’aparcament. A les golfes s’ubica «l’espai Gaudí», un centre d’interpretació de l’obra completa de l’arquitecte, el seu context històric i cultural, els valors artístics i les innovacions tècniques de la seva arquitectura, tot amb una clara orientació pedagògica. Durant el 2010 va rebre 1.224.893 visitants.

l’oferta permanent oberta al públic (visita de pagament) permet visitar el terrat, amb les xemeneies i els badalots; les golfes, amb els seus arcs parabòlics de maó on s’ubica «l’espai Gaudí» i, a l’últim pis, una recreació de les formes de vida burgesa de l’època modernista. També es poden visitar (lliurement) el vestíbul amb els dos celoberts; el pis principal, on es fan exposicions temporals, i el soterrani, antic aparcament dels carruatges, on hi ha l’auditori.

CASA BATLLÓ

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1905 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l’ampla avinguda que travessa el barri modernista de l’Eixample, i a sis parades de metro dels nostres apartaments. Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l’arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Gaudí va comptar per a la seva construcció amb la col•laboració dels arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per la realització de la façana, amb els artesans de la forja els Germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí (realitzador dels vitralls).

A més de l’organització d’esdeveniments per a empreses o particulars, la casa està oberta a les visites des del 19 de març de 2002 coincidint amb l’any Gaudí. Les visites es poden realitzar tots els dies de l’any i compten amb un sistema d’audioguies que aporten múltiples detalls del procés constructiu i de la interpretació artística de l’obra de Gaudí. A mesura que s’han restaurat nous espais -com les golfes o el terrat-, aquests s’han anat incorporant a la visita i actualment es pot recórrer quasi la totalitat de l’edifici (pis noble, terrassa posterior, primer pis, golfes, terrat, etc.), llevat dels pisos superiors que estan habitats o ocupats per oficines de la societat que la regenta. Tampoc formen part de la visita els espais de la planta baixa i el soterrani, que es dediquen a l’organització d’esdeveniments. l’any 2011 va rebre unes 600.000 visites.

Al primer pis, juntament amb el servei de cafeteria i la botiga de marxandatge, hi ha un espai dedicat al mobiliari de Gaudí que inclou reproduccions fidels de peces de la casa Batlló i de la casa Calvet, aportant un complement ideal per a comprendre millor la vida quotidiana de la casa quan es va crear. Des del juny del 2000 la casa Batlló està inclosa a la Ruta del Modernisme, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per reconèixer i promocionar el patrimoni arquitectònic de Barcelona.

SAGRADA FAMÍLIA

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona, a set parades de metro dels nostres apartaments. Obra inacabada de l’arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.

En aquest temple, l’arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d’un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l’estructura amb l’arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l’abstracció de les torres. Segons dades de l’any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l’Estat espanyol, per damunt fins i tot de l’Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants, xifra que s’elevà fins a 3,2 milions el 2011. l’obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta, l’absis i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s’efectuï a partir d’almoines, cosa que ha provocat que de vegades s’hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l’afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.

La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menorcatòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010.Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l’han denominat la Catedral d’Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

La planta de l’edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l’absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d’arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l’església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

Les torres, que n’hi ha d’haver 18, tenen perfil parabòlic i disposen d’unes escales helicoïdals. Una, sobre l’absis, simbolitzarà la Mare de Déu i serà coronada per una estrella de dotze puntes; n’hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 125 metres d’alçària; coronaran els pinacles els símbols de l’home per Sant Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l’àliga per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana tridimensional.

PARC GÜELL

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo i a nou parades de metro dels nostres apartaments. Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.

En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d’un arquitecte, i l’estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d’arbres o d’estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana.

Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d’això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d’arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres.

El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col•laborador de Gaudí.

La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent).

Fins a aquest lloc hi arriba l’escalinata de l’entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant de l’escultura d’una salamandra que s’ha convertit en l’emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l’element foc.

CAMP NOU

El Camp Nou és l’estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts i a sis parades de metro dels nostres apartaments. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l’estadi amb més capacitat d’Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d’Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l’antic Camp de les Corts. En la temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d’una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68.25%) van votar a favor del canvi.
l’alçada de l’estadi és de quaranta-vuit metres i ocupa una superfície total de cinquanta-cinc mil metres quadrats

VER MAPA
GPS 41.5325093º N 2.4448769º E

Carrer de Sant Fructuós, 37 - 08004 Barcelona   T. (+34) 932 750 423    info@hometohomebarcelona.com

Author image
  • Nota
  • 9.4
  • 95%
  • dels nostres clients ho recomanen
  • Neteja
    9.7
  • Atenció Personal
    9.3
  • Comfort de les Habitacions
    9.4
  • Ubicació
    9.2
  • Instal·lacions dels apartaments
    9.4
Close